vem començar al juny,
ens hi vem intentar instal·lar al juliol,
i ara ja hi som: tres en un pis.

un dia a dia, més o menys absurd, i de cara la galeria:
caralagaleria.blogspot.com

"ens els treballem a tots i ja decidirem quin per cada una més endevant"

quatre nenes al carrer provença establien els objectius del curs el primer dia de classes.

a la rambla venien senyeres coixes de quatre franges grogues i cinc vermelles; i al pati interior de casa només hi he comptat sis banderes amb el cafè amb llet del matí. a l'hora del tallat, però, la veïna de dalt ha estès els llençols nets i les quatre barres i he sumat +1 al recompte.

m'he enrabiat, en català.
però després he pensat que, "malauradament", aquest petit país sap fer castells i sempre, sempre s'aixeca.
ara més que mai i tant com sempre.

estones llargues i dies molt curts.

he decidit que faria una crema amb el meló "poxo" que he trobat a la nevera només arribar. les llimones les he comprat al supermercat d'aquí al costat, i mentre pagava, la mirada interrogativa de la caixera em demanava si faria peix o bé els postres, m'ha semblat intuir un un "et ve gent o és un capritx?" i amb una rialla de "una crema de meló és el millor remei per un dia tant gris però calorós" he tornat a casa i m'he posat el davantal.