D'un dia per l'altre m'he convertit en una d'aquestes persones que no suportes. Parlo amb els gossos.

he seguit la línia recta fins que he acabat dibuixant un cardiograma. l'estabilitat m'adorm en un coma silenciós, conegut i còmode mentre m'entretinc a encadenar petits drames quotidians per sentir que tot batega. funcionar a pulsacions és la manera més estúpida de cremar el què estimes.

animals nocturns

s'ha fet fosc; apagat el cel i el teu perfil. encenc les pupil·les però perdo el 50% del què m'expliques.

he pres foc als pensaments. només ha sobreviscut el teu article però he fet cendra tots els connectors. potser si no t'hagués trobat al tren jo no hauria tret l'encenedor de la butxaca i tu encara series entre el passat i el present.

caçant mosques

he obert l'ordinador, descodificat els programes, actualitzat el correu i mirat el sostre. estirat l'arruga que s'entossudeix a la moqueta, tret la pols del teclat, ordenat els arxivadors, alineat els dossiers i desistit a preguntar per vint-i-unena vegada si hi havia algun afer que em poguessin delegar. 

mai m'havia sentit tant prescindible. 
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.