la maleta a mig fer i la sensació pesant de "em deixo alguna cosa" que segur arrossegaré per tota la Terminal-1 fins l'aeroport de destí, on prometo oblidar-me de tot.

avui puc dissimular en nerviosisme que em pessiga l'estómac, però tard o d'hora acabaré vomitant alegria, excitació i sí: certa por (fluixet i amb la boca petita).

marxo volant. bones vacances! :)

el claustre era petit i la nit no era freda. amb l'escenari ple de cadires vaig jugar a endevinar on seuria l'alt, el guapo, el tímid i tu.
feia masses dies que no us veia recitar aquells poemes però m'agrada escoltar paraules-veritat perdudes entre estrofes que no recordava.
"són tres en un pis" ens va fer somriure en una primera setmana de convivència. sí, allò de mirar-te i pensar "ara i aquí". avergonyir-nos, infantils, per l'estupidesa del moment i convertir-nos en espectadores d'una baralla coent entre el vermell amor, passió i intenstitat, i el vermell desamor, tristesa, enyor i ella.

mirava divertida des d'un racó i us exigia en silenci:
"no deixeu de ballar mai".


Jo tenia un fanal a la boca, de Marc Artigau i Queralt

el cel era gris i amenaçador però ens va acabar perdonant la nit tot
i el jersei gruixut. va plantar-se davant la multitud amb la seva guitarra clara i tupé estrany i en res, ja ens tenia.
vaig cantar-te totes les teves cançons des del primer acord com ho feia la noia del meu davant o el meu darrera, no ho recordo, però, per a mi, el món es va aturar a l'entrar al temple: "què en farem del desig, ara que hem trobat l'amor?"

evoco els minuts quan no eres qui ets,
i em desfaig mossegant-te la pell i olorant-te la roba.

m'he llevat de matinada quan el cel ens queia a sobre i ara dissimula amb un blau que enlluerna finestres i obra balconades. me'n ric dels estrangers tacats amb enginy pel sol i d'aquells que, al desplegar el mapa, perden càmera, bolígraf, ulleres i sentit de la orientació.