"el mundo depende de sus relatores. el acto de contar supone tomar decisiones, mientras que la voluntad de callar es siempre lo que pudo ser o lo que aún podría darse."

al pròleg d'Elide Pittarello a "Mañana en la batalla piensa en mí".

he transcrit tota la trobada a la llibreta groga i la tinta m'ha pessigat de nou l'estómac.

Feia excessiva calor i tot restava immòbil, en pausa.
La portera, l'ascensor, el mirall, les ulleres de sempre, el mal de cap.

Va empentar la porta sense esma però va ressonar amb força a l'escala al tancar-se. deixà la bossa que portava a l'espatlla, i, directe a l'habitació, va caure sobre el llit com un pes mort. Els llençols encara feien aquella olor a humitat desagradable de quan s'hi ha barrejat sexe i suor. L'enyorava. Va encendre's una cigarreta sense pensar què en faria de la cendra i va fer una pipada llarga arrodonint l'extrem en un sol segon.

ahir era molt feliç descobrint poblets a l'alt empordà. la força de la tramuntana empenyia la meva imaginació i em despentinava els cabells.
tornaré.

però avui el cel s'ha tenyit de vermell i la mateixa força que ahir m'empenyia avui ho fa amb les flames.
tot crema.

avui he perdut i perdré moltes coses.

cada matí ressegueixo la façana de la pedrera amb la bicicleta, m'enfado amb els turistes que invaeixen el carril i espatllo alguna fotografia amb un primer pla injust i inesperat. a hores d'ara segur que sóc dins un marc de plata al costat dels protagonistes; potser, fins i tot, presidint la vitrina en algun menjador, entre les fotos dels cosins belgues i les copes de vi.