he vist un camp sec de girasols i m'he adonat que jo, a vegades, tampoc sé estimar.

l'agost ja va de baixa i mentre el cos se'n va de viatge el cap sobrevola setembre. si l'hostessa em pesés els pensaments segur que pagaria sobrecàrrega...

m'he perdut mesos i al tornar m'han estirat les orelles. sort dels concerts d'estiu i la costa brava que fa que reconciliar-se amb el passat es faci present. he vist passar dards llançats amb punyeria des del sofà de casa i lamentat l'error de punteria - t'equivoques de diana - he dit abans de tancar l'ordinador i tornar a la sorra.

M’he assegut al parquet només per veure com la llum vestia lentament l’habitació i el seu raig, macabra, resseguia les parets deixant al descobert totes les imperfeccions. Un somriure trist pel rastre que deixem i que taparan amb una sola capa de pintura, i la carícia d’aquest sol que, sobre la pell, em descobreix, també, tots els defectes.

el "tot torna a començar" com a presó individual que fa topar amb una llarga i estranya llista de propòsits. als guions del 2013 els seguien realitats de sobra i excuses que, per fi, es fan petites amb les pors. 

demà marxaré amb un somriure, 

i a les mans, sobreequipatge d'idees.

és probable que aquest any no faci encert amb els regals; l'apatia davant les filigranes nadalenques s'ha apoderat de mi l'última setmana i estic a l'espera d'un canvi rotund d'actitud. el desembre sempre persegueix aquells que volen posar punts i finals a les coses no fos cas que s'acabés el món i els deixés a mitges el dis...