3 de des. 2010

l'altre dia em parlaven de l'eròtica del poder. aquest i l'altra. assenteixo davant paraules que conec i que, alhora, no em deixen de sorprendre. noms propis i estadístiques. a vegades sembla que portem les converses estudiades previament.

Publicat per color camaleó a les 12:57

2 comentaris:

  1. Anònim4 de desembre del 2010, a les 14:27

    Tens raó, Anna..

    però pitjor és escoltar aquell que parla sense ni tan sols pensar el què diu

    ResponElimina
  2. Pere9 de desembre del 2010, a les 11:35

    I no et passa sovint que tens un "què dir" a algú pensat... i finalment la conversa versa cap a altres camins?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)