13 de des. 2010

segurament fariem el menú amb una copa de vi i la tarda seria lenta i nuvolosa. el dilluns ja va de caiguda i no tinc ganes de mossegar a ningú, encara. a vegades tot és més fàcil del que sembla. un "bona nit" a pam de nas quan ja no hi comptaves o el dinar a taula amb més ganes que gana, veure't amb els pantalons del pijama des del sofà de casa o pensar en la opció metro x escurçar el camí. ja són dies posant-m'hi d'esquena i és estrany, però avui, parlo de petiteses.

2 comentaris:

  1. Sospito que parlant de petiteses, a banda de fer-nos la vida un pèl més plaent, ens la fem molt més gran.

    ResponElimina
  2. Certament, no hi ha res més domèstic que un paio amb pantalons del pijama...

    Però, és clar, com digué en Serrat: "aquellas pequeñas coseeeees..."

    salut i peles

    ResponElimina