15 de des. 2010

l'ombra era llarguíssima aquest matí. m'hi he fixat quan atravessava un dels carrers més transitats a aquesta hora. el rellotge de plaça universitat m'accelerava el pas a dues cantonades de la feina mentre em creuava amb les mateixes mans de cada dia, avui tenyides de colors i estampats varis fent evident allò de què comença el fred, o retorna. acoto el cap per esquivar una bicicleta a l'altre banda de l'acera i somric a l'adonar-me de l'absurditat del gest. m'enfundaria en un vestit cenyit de Lauren Bacall només per fer-me meva la frase "la imaginación es lo más alto que una cometa puede volar" i continuaria caminant.

Publicat per color camaleó a les 11:24

6 comentaris:

  1. Martam13s15 de desembre del 2010, a les 11:51

    M'encanta! :)

    Que bonic que és començar el dia llegint coses amb tant de sentiment!

    Muaaa guapa! hyvää päivää! :)

    ResponElimina
  2. Pere15 de desembre del 2010, a les 12:33

    Gran frase aquesta de la imaginació, me l'apunto!

    ResponElimina
  3. òscar15 de desembre del 2010, a les 16:51

    Preciós apunt.
    Jo esquivo coloms ficticis i, també, alguns de reals però que volen uns quants metres lluny de mi. La culpa, segur, de veure "Los Pájaros" de Hitchcok de massa menut. :)

    ResponElimina
  4. El porquet15 de desembre del 2010, a les 19:34

    I la traca final seria que l'ombra tingués la seva pròpia imaginació... o potser seria un gran embull.

    Preciós post.

    ResponElimina
  5. Cesc Sales15 de desembre del 2010, a les 19:47

    Talment com si estiguessis participant en un flash-mob!!

    ResponElimina
  6. Martam13s16 de desembre del 2010, a les 21:20

    No no... no estic embarassada! jajajaj :)
    ho deies per això?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)