21 de gen. 2011
ahir dijous i avui divendres i un "tick" més al calendari. refàs com cada matí els teus passos, esquivant propòsits que t'havies fet de petit, quan tenies unes ganes increïbles de menjar-te el món però et faltava edat, i que reapareixen ara, que tens l'edat però et falta aquella fam que tenies de petit. aquest cap de setmana hi haurà llar de foc que minimitzarà el fred hivernal que diuen que arriba; a les fotografies, el primer pla portarà implícit un somriure i arribat el moment, voldré allargar els dies amb pataleta incluida de diumenge. cara i creu sense gest ni espera, i monedes que desapareixeran a les butxaques de l'abric gruixut que desenterraré al vespre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sí, Anna
ResponEliminala fam és inversament proporcional a l'edat
salut
"que tens l'edat però et falta aquella fam que tenies de petit". Espero que no ho diguis per a tu això! Xula, la foto. I el lloc pinta bé.
ResponEliminaUn parell d'escrits com aquest m'anirien bé...
ResponEliminaDoncs a mi el fred em fa sentir viu, em donà alè i em fa gaudir més del fet d'arribar a casa!
ResponEliminadoncs si és així.. jo de gran, vull ser petita, i què ningú gosi a posar-m'hi "peròs"! ;)
ResponEliminaposa-hi data improrrogable, Tinc.
Cesc! vaig viure 6 mesos molt-molt al nord, i em sembla que l'alè me'l vaig deixar allà al tornar :)