color camaleó

només he mirat l'hora quan m'he adonat que sonava Opportunity de Pete Murray. nus a la boca de l'estómac i suor freda. el peu dret imposa independència, que s'inventa un compàs desdibuixat entre acceleració i ritme mentre la respiració s'esforça per aparentar calma. la nit s'escursa però avui, osti... avui la tarda se'm fa eterna! segur que topo amb alguna mirada de complicitat a la sortida (de fet, hi compto, J.) i demà? demà espero poder-ho explicar amb la mateixa cara de nerviosisme i alegria.