12 de gen. 2011
torno a tenir mal de coll i els llavis tallats. el despertador, avui, punxava, i m'he trobat tots els pinyols possibles dins una mateixa mandarina, que, a primera vista, semblava poca cosa. el tren ha fet tard i jo també. he enredat el penjoll amb la doble volta de bufanda i per evitar una coreografia desesperada en el limitat espai vital que et deixa el transport públic he optat per passar calor tot el viatge. l'aire era encara més fred a la sortida de l'estació. quina sort q el cel sigui tant blau i no hi hagi previsió de pluja en dies!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cert, Anna
ResponEliminano hi ha res millor que un bon anticicló enquistat damunt les nostres testes
salut
...doncs jo faig autèntiques coreografies, eh? Entre la bossa, la bufanda, treure el llibre, l'ampolla de l'aigua, el jersei, la bossa de cafès de la Nespresso al tornar... A vegades és un xou.
ResponEliminaI malgrat tot, has estat capaç de trobar el bo en les petites coses...
ResponEliminaBuffff, he respirat! Ja estava veient un dia d'aquells quadrats, quadrats! Sort del solet! Ara, també hauríem d'anar pensant en que plogués i nevés, que si no, d'aquí a uns mesos, a patir tots!
ResponEliminaTorno a descobrir blogs interessant, encara que tinguin calor i llavis trencats!
ResponEliminaCom es capgiren aquells dies que comencen malament, no?
ResponElimina