10 de gen. 2011
ahir va ser agost tota la tarda. abrics de pell i moltes perles. se senten desembolicar caramels, segur que són d'eucaliptus. la impacient, el coix, el puntual, la comentarista de tots-i-cada-un-dels-diàlegs, el famós, la veïna de la amiga de la mare de l'actriu, el que pensava que tenia el mòbil en silenci i no, i la mandra de diumenge que s'apaga a aplaudiments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El que pensava que tenia el mòbil en silenci i no, sol estar al Nacional, al cinema i a qualsevol lloc en el que el mòbil hagi d'estar en silenci.
ResponEliminaEll (o ella, segon el cas) mai no hi falten.
Ben vist, això dels i les comentaristes. Recordo una òpera (Lucia di Lammermoor) a la Faràndula de Sabadell on dues iaies no paraven de comentar la jugada. En el moment culminant d’una ària una de les dues deixa anar, amb el típic accent repicat d’àvia vallesana: “Que ho fa bé, oi?!”. Tallada de rotllo total, estroncada general. Nosaltres segurament farem igual. Paciència :)
ResponEliminaNo hi ha res millor que un diumenge al teatre...
ResponEliminai després, abans d'anar a dormir, llegir el teu post
salut
anar al teatre sempre senta molt bé, fins i tot quan l' obra no val gaire la pena... i sembla que no és el cas.
ResponEliminaI no hi havia el de l'atac de tos?
ResponElimina