25 de febr. 2011

em dic que és només qüestió de fer el pas, o un pas. tossuda a posar tot el pes sempre a la mateixa cama, nosé si per alentir el ritme o malgastar energies, jo acabo petita i el camí es fa molt més llarg. avui m'hi reconec i demà no; i tornaré, (perquè sempre hi torno) a canviar de parer dues o tres vegades més abans no es pongui el sol. i em llevaré, un cop més, calçant xiruques que minuts més tard ballaran soles en uns peus diminuts.

3 comentaris:

  1. Fer camí és escollir UNA opció i descartar tota la resta, que, tot sovint, en poden ser més d'una.

    Així que al llarg de la vida descartarem moltes més coses de les que escollim.

    Per tant, jo crec que tenim llicència per a dubtar una mica no?

    ResponElimina
  2. Fins el camí més llarg comença donant un primer pas... ànims

    ResponElimina