feia dies que no em passejava amb pijama fins passades les 12h. el sol il·luminava tant el menjador que invitava a esmorzar al terrat; dutxa i faldilla, que direu que és tonteria, però fa diumenge. prop de casa, me trobat entre llibres vells en un mercat casual i m'hi he perdut més del que convenia. un català perfecte escrit en impremta antiga m'ha obligat a endur-me dos petits llibrets de Maurici Serrahima. i és estrany (i màgic), com un cop dins, he trobat part de mi a la protagonista d'una història escrita el 1937.
Jo fa no gaire em vaig perdre en un lloc semblant i vaig trobar una edició de l'any 39 de "La vida i la mort d'en Jordi Fraginals".
ResponEliminaLa vaig comprar de tant que m'agrada aquest llibre, només pel fet de tenir un pèl de romanticisme a casa meva.
la màgia de la literatura. és bonic descobrir-se dins d'un llibre perquè ajuda a no sentir-se sol.
ResponEliminaQuan jo llegia -que vaig llegir llibres fins perdre els sentits- un conte del 27 ja parlava del Sr. Tinc i les seves "facecies". Amb el temps ho he vist clar: la literatura no és màgia, si no simple plagi recreatiu.
ResponEliminaEls llibres dels mercadillos son màgics per si mateixos. En raconets, bruts i gairebé despreciats... Malgrat tot ens "criden", ens reclamen l'atenció. Ens sorprenen... Diumenge al Mercat d'Antiguitats de final de mes, 3 em van cridar l'atenció,i ara ja son per casa...
ResponElimina