avui dijous i demà divendres! confesso que tinc la ment i l'atormentat biorritme de vacances. em costa mooolt més llevar-me tot i perdre el temps desmesuradament sota la dutxa i haver de còrrer fins al tren. hi farà bo! autoconvenciment; que continua amb un "sucaré els peus al mar cantàbric però no em treuré el jersei, nofoscasque". demà soparé fent-hi lloc a la terrassa amb gent que conec d'històries explicades amb més o menys entusiasme, es bufaran espelmes i sumarem uns altres 25 a la cursa d'aquest any.
Buffff, qui pogués tenir bioritmes de vacances...
ResponEliminaAixí doncs, se t'haurà de felicitar no? Però no cal que corris gaire tampoc!
no encara! a mi no em toca fins al juny!
ResponEliminai de pressa... ben poca! ;)
;)
ResponEliminaCom és això de sucar els peus al Cantàbric i no treure's el jersey? Capbussada i avall, home...
ResponEliminabona primavera
Ens seguim llegint doncs! :)
ResponElimina25 anys sucant els peus al Cantàbric?
ResponElimina