t'he deixat de tenir a l'habitació del costat i a partir d'avui, tampoc hi seràs a la taula del davant, amagada per una pantalla que només em deixava veure't el serrell. però et tinc al suro de l'habitació i a les estanteries, dins el moneder, a raconets de l'escriptori i penjant amb un click, al jersei.
per tu... totes les paraules no dites.
Preciós.
ResponEliminaRecordant-la així sempre estarà una miqueta més a prop teu.
Una abraçada (com la de la foto eh?)
ara tindreu temps per enyorar-vos! molt bonic bandarra! ;)
ResponEliminaQue bonic aquest amor que us teniu! :)
ResponEliminaEts molt gran Anna.
ResponEliminaPetites coses fan grans les persones
És l'Anna aquesta de la foto?
ResponEliminaa l'Anna l'abracen, si :)
ResponElimina