4 d’abr. 2011

vaig cuinar salmó fresc per primera vegada però la recepta va quedar en mera anècdota quan l'embolcall era tot imaginació per la falta d'ingredients originals. vaig resistir la temptació de picar entre hores (tant d'esforç mereixia asseure's a taula amb salivera..), i, tot i que no em va quedar temps per pentinar-me, vaig aconseguir obrir la porta sense davantal. el forn, ja amb la boca oberta, em va fer somriure satisfeta, i al primer mos, també ho va fer el meu estómac, que feia copets a l'esquena del meu orgull.

5 comentaris:

  1. Enhorabona! Quines dentetes que m'estàs fent! Segur que la companyia en va gaudir molt!

    ResponElimina
  2. a mi el salmó sempre em queda sec... un copet a l'esquena del teu orgull de part meva també!

    ResponElimina
  3. escabellada i sense davantal, hum, tan suggerent com el mateix salmó
    la propera recepta, bacallà al pil-pil

    ResponElimina