miro el cel d'avui negre carbó i m'imagino el teu.
m'amago de la noia egoïsta que has deixat en pijama aquest matí, i amb un fil de veu, reconto les hores que han passat des què he tancat la porta rere el teu clatell. t'hi has trobat? si és així ja hi deus haver encès una espelma i canviat l'encens vell per un de nou, sopat a terra i begut te.
Amb una tassa de te a les mans, segur que pensava en sentit contrari en la noia que ha deixat en pijama aquest matí.
ResponEliminaJa porten això els cels negres. Sort que a la tornada has canviat l'encens i ja ets una altra.
ResponEliminaTothom té el seu punt egoista en algun moment.. i tant que sí! No passa res!
ResponEliminaTé vermell amb vainilla. I si, noia, amb pijama encara...
ResponElimina