color camaleó

12.12h. el veí de davant de casa surt a fumar. cada dia a la mateixa hora. el meu ritual, com el seu, serà de nou puntual: té el cabell canós però he decidit que és massa jove per cobrar una pensió. és escriptor: ho sé per les ulleres de vidre rodó i la muntura delicada; la camisa, avui a quadres, és càlida i el fa destacar davant la façana blanca. porta els texans desgastats només a les zona dels genolls, i no s'acosta a la barana per un superat vertigen que no impedeix que la visió en picat del carrer sigui de reüll. té els dits llargs i ossuts i se'ls besa cada vegada que fa una calada mentre arronsa les celles i mira com se'n consumeix l'extrem. quan sigui a la meitat, obrirà la caixeta de llauna que guarda a la segona estanteria i tornarà al despatx amb paraules noves per continuar la seva pròpia història.