ens va ofegar la polseguera en aquells concerts on ballar era inevitable.per primer cop vaig saltar davant seu seguint unes cançons que no em sabia de memòria, però aviat, ho prometo.
recorda-ho: te debo un baile.
a la piscina, veïns nudistes, com si bombay, però no nena, Arbúcies;
i rizos sin domesticar després del bany, que fa calor.
me sobren paraules podria resumir dos dies d'eufòria col·lectiva.
ai! la vida.
Veig que t'ho has passat de conya al PopArb! Jo segueixo pendent de quadrar la meva agenda amb la dels Antònia Font... no hi ha manera!
ResponEliminaPorquet: http://proxims-barcelona.com/ ;)
ResponEliminaJa he imaginat que parlaves del PopArb, jo n'hagués tingut prou amb veure els AF de tots aquests que dius. Porquet espavila, jo ja els he vist tres cops aquest estiu!
ResponEliminaJa vaaa, ja vaaaa! Juro i perjuro que abans que acabi l'estiu els hauré vist, almenys, un cop!
ResponEliminaAixò si que és una festa! ;D
ResponEliminaeufòria col·lectiva en estat pur.
ResponElimina(i sembla que això tot just acaba de començar)