M’imagino un sopar de cel negre, de fons, sonaria aquesta mateixa cançó i el perfum inconfusible de la menta ho embriagaria tot de tal forma que la resta de sentits quedarien anul·lats.
Posem que tot això, podria passar a una de les nits més caloroses de juliol.
Que el somni esdevingui realitat.
ResponEliminaEscrius genial :)
ResponEliminaet seguisc ^^