21 de maig 2012

sentir com s'escapen nuvoloses que voldries haver madurat i no, el què dius s'apodera de tu fent i fent-te mal. les paraules poden ser punyents, a vegades. espero no adonar-me de la gravetat de la ferida un cop ja ens haguem dessagnat.
Publicat per color camaleó a les 10:08

6 comentaris:

  1. Alyebard21 de maig del 2012, a les 11:40

    És el que tenen les paraules punyets, un cop dites no tornen a la boca. Hauràs d'aprendre a conviure amb elles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. color camaleó27 de maig del 2012, a les 22:26

      doncs o repartim les prestatgeries del rebost o acabarem a patades!

      Elimina
  2. Sergi21 de maig del 2012, a les 12:36

    Malauradament, hi ha cops que ens n'adonem massa tard. Només podem desitjar que aquest no sigui un dels casos.

    ResponElimina
  3. jordi22 de maig del 2012, a les 10:01

    per si de cas, fes-hi un torniquet, ja!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)