7 de maig 2012


em costa ordenar paraules els dies de cel blanc i lluna plena. 
sort de les tardes de diumenge, l'estona de sofà, els pantalons 
de pijama i el teu somriure.




Publicat per color camaleó a les 11:17

2 comentaris:

  1. Sergi7 de maig del 2012, a les 11:26

    És curiós com canvien les tardes de diumenge si no tens aquest somriure a prop, és, amb diferència, el pitjor moments de la setmana, quan en altres circumstàncies pot ser mitja vida.

    ResponElimina
  2. Alyebard8 de maig del 2012, a les 9:41

    Agafa'l ben fort i guarda aquestes tardes de diumenge ben endins.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)