I jo, que penso que m'amago perquè guardo les paraules, 

i tu, que em mires i m'obres en canal. 

L'estómac, el fetge, la columna, els budells. 

A l'instant descobreixes què m'alimenta i què em fa mal.

A sol eixit, sé del cert que no has despullat mai a ningú amb la intimitat d'aquesta nit.

amb els anys he après a cavar tant fort que, per fi, quan crido no em sent ningú.

S'observava a la mà els camins del seu destí.
Agafà el cúter i es tallà el palmell per allargar-se la vida, amb tanta passió que la va perdre.

D'un dia per l'altre m'he convertit en una d'aquestes persones que no suportes. Parlo amb els gossos.

he seguit la línia recta fins que he acabat dibuixant un cardiograma. l'estabilitat m'adorm en un coma silenciós, conegut i còmode mentre m'entretinc a encadenar petits drames quotidians per sentir que tot batega. funcionar a pulsacions és la manera més estúpida de cremar el què estimes.

animals nocturns

s'ha fet fosc; apagat el cel i el teu perfil. encenc les pupil·les però perdo el 50% del què m'expliques.

he pres foc als pensaments. només ha sobreviscut el teu article però he fet cendra tots els connectors. potser si no t'hagués trobat al tren jo no hauria tret l'encenedor de la butxaca i tu encara series entre el passat i el present.

caçant mosques

he obert l'ordinador, descodificat els programes, actualitzat el correu i mirat el sostre. estirat l'arruga que s'entossudeix a la moqueta, tret la pols del teclat, ordenat els arxivadors, alineat els dossiers i desistit a preguntar per vint-i-unena vegada si hi havia algun afer que em poguessin delegar. 

mai m'havia sentit tant prescindible. 
sort que, en el meu cas, ja és un compte enrere i les nòmines (immerescudes) d'aquests tres mesos són per invertir-les en l'ambiciós projecte de 2014.

tinc un calendari penjant a la nevera i novembre tremola de fred cada vegada que obro la porta. he estrenat encostipat enlloc de bufanda, omplert la cuina de mandarines i intercanviat la jaqueta prima de color per l'abric llarg al penjador de l'entrada.

he vist un camp sec de girasols i m'he adonat que jo, a vegades, tampoc sé estimar.

l'agost ja va de baixa i mentre el cos se'n va de viatge el cap sobrevola setembre. si l'hostessa em pesés els pensaments segur que pagaria sobrecàrrega...

m'he perdut mesos i al tornar m'han estirat les orelles. sort dels concerts d'estiu i la costa brava que fa que reconciliar-se amb el passat es faci present. he vist passar dards llançats amb punyeria des del sofà de casa i lamentat l'error de punteria - t'equivoques de diana - he dit abans de tancar l'ordinador i tornar a la sorra.

M’he assegut al parquet només per veure com la llum vestia lentament l’habitació i el seu raig, macabra, resseguia les parets deixant al descobert totes les imperfeccions. Un somriure trist pel rastre que deixem i que taparan amb una sola capa de pintura, i la carícia d’aquest sol que, sobre la pell, em descobreix, també, tots els defectes.

el "tot torna a començar" com a presó individual que fa topar amb una llarga i estranya llista de propòsits. als guions del 2013 els seguien realitats de sobra i excuses que, per fi, es fan petites amb les pors. 

demà marxaré amb un somriure, 

i a les mans, sobreequipatge d'idees.

és probable que aquest any no faci encert amb els regals; l'apatia davant les filigranes nadalenques s'ha apoderat de mi l'última setmana i estic a l'espera d'un canvi rotund d'actitud. el desembre sempre persegueix aquells que volen posar punts i finals a les coses no fos cas que s'acabés el món i els deixés a mitges el dis...

imposar-te un "sí" en lloc d'un "no" i recitar tot allò que no et creus però t'esforces a comunicar. actues amb un guió de telenovel·la preestablert només per no creure't tot allò que et fa plorar però saps? un dia aprendràs a no fer-te mal i potser, només potser, en aquell moment també deixaràs de ser víctima del món.

"mami, ¿a qué nuestra sombra es Dios?"

Roger de Flor. 20.30h. Amén.

conviure en un mercat ambulant de propòsits i despropòsits on triar, remenar, i buscar ofertes d'última hora. gangues a preus de saldo i extravagàncies per endur-se a casa, que, carregades a l'esquena, només serveixen per sentir queixar-se les espatlles.

això sí, després farem ioga per desentumir tots els músculs i valorarem cada sessió d'hora i mitja a la setmana per aquells últims vuit minuts que realment són per a nosaltres.

deixar passar els dies i assumir les coses amb el mateix estil que el mal de cap de cada tarda o fer ganxet amb les promeses per teixir, si més no, una llarga xarxa de seguretat.

la trucada que no esperes i les paraules que es barallen a la boca d'un embut directe a l'estómac. núvols que passegen per un cel brut a les nits de calor intermitent i ventilador obligat i l'escalfor d'una abraçada que no existeix però que també té normes.